Caos Calmo

Aquest any m'he fet el carnet del Renoir... 15 eurines ben invertits per que pots anar al cine cada dia "de cada dia" a preu reduit. He aprofitat el descompte per veure una colpidora película dirigida per Antonio Luigi Grimaldi i escrita i protagonitzada per Nanni Moretti : Caos Calmo

La història (que podeu llegir aquí) parla d'un home (Pietro Paladini) al que sobtadament se li mor la dona. Segons l'autor “Para mí, Pietro Paladini es una persona que ha decidido dar nueva importancia a las cosas que pertenecen a su vida y, sobre todo, establecer una nueva escala de valores para todo aquello que integra su existencia. Es un hombre que, al principio, quiere dar un orden exterior a su vida y que, después, hace una serie de elecciones en lo que para él es más importante.”

Es obvi per que he trobat aquesta película colpidora... us la recomano per entendre, com diu un bon amic, els buits emocionals i la por a afrontar-los.

Calvin Harris al Razzmatatzz

Per tenir trenta i més, al menys l'any 2008, hi ha un requeriment indispensable i inapelable... haver nascut als 70... Els nostres primers records, per tant, comencen als "early eightees", quan el naranjito, la cometa blanca i la bola de cristal éren la nostres úniques preocupacions.

L'activitat trenta i més d'aquest cap de setmana podria considerar-se un frau als nostres principis. Calvin Harris, nova sensació de la música disco europea, va néixer l'any 84 i piropeja als de la seva dècada... QUE NI TAN SOLS SABEN QUI ERA ROSA LEON!!! una rao més per reivindicar la nostra presència a l'esdeveniment i sentir-se orgullós de tenir trenta i més.

El fet és que aquests nous músics de la que anomenen generació "Myspace" fan el que han fet tots els seus predecessors en aquest negoci, beure en les fonts de la música de la generació anterior a la seva. En aquest cas, Calvin, amb un sol disc (I created disco) però una trajectoria genys menyspreable per la seva edat en singles i produccions d'altres artistes (Kylie Minogue es una d'elles) brilla a la xarxa i sobre l'escenari amb un so del tot ochentero.

Ahir al Razz va fer una ssessió d'aquestes de 45 minuts que va sorprendre als fans per dos motius : la seva contundència (molt més guitarrer que l'àlbum) i la força i qualitat del seu directe. Pel que em diuen (ahir va ser per a mi un dels primers contactes amb el jove...) van sonar tots els hits (no us perdeu "Acceptable in the 80's"). Constato que van fer ballar a un públic d'entre vint-i-pocs i gairebé trenta... amb l'excepció expressa d'una servidora, ja en els trenta i 6 mesos i d'algun despistat més que, no obstant l'edat, vam apreciar el talent i l'energia que Calvin Harris desprenia des de l'escenari.

Calvin Harris a

1. WIKIPEDIA (angl.)
2. YouTube
3. MySpace

Sala Razzmatatzz
C/ Pamplona 88 (mapa)
08018 Barcelona

Radiohead al Daydream 2008

Mitjans de Juny… fa dies que el temps és una mica boig, surt el sol a primera hora i cap a la mitja tarda s’ennuvola i cau un xàfec de cal déu… i fa mesos, quan no podíem preveure que la sequera quedaria en res en quinze dies, que esperàvem la cita ineludible del Daydream… per a molts un concert de Radiohead amb alguns teloners de luxe…

Cap a quarts de set arribàvem al Fòrum. Diverses observacions d’inici ; Tot i ser un “festival” de diverses hores de durada, es podia entrar, però no sortir del recinte :(. A priori, el macro espai a peu de mar és un bon lloc per organitzar concerts… no obstant, per criticar que no quedi : la pudoreta de la depuradora, depèn de com bufi el vent inunda la pituïtària i la magnificència de l’entorn dilueix una mica el so… Per sort, el temps ens va respectar.

Però bé, al tema. Després d’algunes birres (en got de plàstic reciclable) entretenint el pas del temps amb els francesos M83 i unes pizzes del telepizza arriba el gran moment.

21:30. Prenem posicions a davant de l’escenari principal. La inclinació (a la inversa!!!) del terreny i els guiris de més de metre noranta posen molt difícil la visibilitat… però tan se val… “para presumir hay que sufrir!” i és que podrem presumir d’haver assistit a un concert que va valer la pena.

El meu momentazo, Paranoid Android (el vídeo no es meu...)

Impressionant muntatge de llums, amb tubs fluorescents que queien d’un cel encara no fosc del tot. Excel·lent performance audiovisual amb pantalles que no només mostraven el que passava a l’escenari si no que formaven part de l’espectacle, donant punts de vista molt interessants.

Pel que fa a la música, poc més a dir del que es pugui llegir aquí, aquí o aqui : pell de gallina durant dues hores i mitja de repàs del darrer disc (“In rainbows”) amb intercalacions de temes d`antics àlbums... pocs, per al meu gust, per una que ja és pureta i manté al seu I-pod l’OK Computer…. Sí... Va faltar Karma Police…. Snif… snifff….

SETLIST

15 Step
Bodysnatchers
All I Need
Airbag
Nude
Pyramid Son
Weird Fishes/Arpeggi
The National Anthem
Faust Arp
Videotape
The Gloaming
Optimistic
There There
Lucky
Reckoner
Everything In Its Right Place
Jigsaw Falling Into Place

1er bis

House Of Cards
Paranoid Android
Bangers & Mash
The Bends
Idioteque

2on bis

You And Whose Army?
Planet Telex