Willkommen, bienvenue, welcome!

«Ladies and gentlemen... Entren y cierren la puerta. En este cabaret no hay cabida para la tristeza, no hay nostalgias, no existen las preocupaciones... Dejen sus preocupaciones fuera, el cabaret se dispone a empezar»

... així comença el musical que els de trenta i més hem triat com a activitat d'aquesta setmana. I és que d'entre les 101 coses que cal que faci tot Barceloní havíem trobat a faltar anar al "Broadway comptal" que, salvant les distàncies, és el Paral·lel.

El Cabaret del Teatre Apol·lo és l'original de Sam Mendes i Rob Marshal. Això, de partida és una garantia de qualitat. A més, la programació inicial de quatre mesos en cartell ha estat prorrogada, fet que vol dir que deu haver agradat... Bona senyal ...

En entrar a la sala, deu minuts abans de la sessió de quarts de set, els actors ja fan estiraments damunt l'escenari, ben ficats en el paper. Els músics afinen els instruments i les noies del KitKat Club fan enrogir als espectadors de la primera filera amb les seves barrueres insinuacions. No hi ha teló, la voluntant, entenem, és que el públic formi part de l'escenari i sigui un client més del cabaret Berlinès.

De l'argument, dir poca cosa més enllà del que podeu llegir a la Wikipedia (en anglès).
Del muntatge, estem d'acord en vàries coses

1. Bona ambientació.L'escenari, tot i ser petit, compleix la missió d'oferir diverses ubicacions amb únicament algun canvi en la il·luminació o amb l'afegitó d'un element extern.
2. En general, bon paper dels actors secundaris. Ens van agradar molt Patricia Clark (FRAULINE SCHNEIDER) i Amparo Salazar (FRAULEIN KOST). No podriem dir el mateix d'alguna de les membres de l'elenc, a les que vam trobar els hi faltava una mica de força....
3. Molt bé Marta Ribera com a Sally Bowles. Quina veu més espectacular!
4. I ens va semblar magnífic, brillant, espectacular... Victor Masán com a EMCEE. Excessiu, irreverent, irònic, supergay... encarna a la perfecció el paper que representa : el mestre de cerimònies

Víctor Masán

Així doncs, estrenem crònica de sortida teatral a Trentaimés.. i la recomanem, tot i que cal escurar-se la butxaca... l'entrada més cara (amb dret a seure a primera fila en una taula tipus cabaret i una ampolla de cava) són 72 € i la més barata (Hola gente pobre, com va saludar-los EMCEE ) ronda els 50. Nosaltres en vam pagar 60...

gens econòmic, però ja ho sabeu... Deja tus problemas fuera!!

Teatre Apol·lo
Avinguda Paral·lel, 59 (mapa)
08004 Barcelona
934 419 007

Una pel·lícula al Verdi

Ei! Hola a tothom!

Aquí ens teniu altra vegada. Els 30 i més a l’atac, i, aquesta vegada per fer una escapada tranquil·la.

Conscients que un “trenta-añero” com cal ha de tenir recursos per poder planificar sortides, ens vam decidir per fer un viatget al quiosc per comprar “TimeOut Barcelona”. TimeOut és un revista que neix amb el propòsit d’acompanyar en el temps, de proposar i convidar als seus lectors, com si d’una guia-agenda es tractés, possibles activitats per no avorrir-se i explotar al màxim la ciutat.

Així que, carregats de noves idees només calia decidir per quina ens decantàvem. Un dels articles de la revista que més ens va agradar va ser “Estàs segur que coneixes la ciutat?” on es proposava un joc per comprovar-ho: 101 coses que tothom que viu a la ciutat hauria de saber o hauria d’haver fet, com a mínim, un cop a la vida. Imagineu 101 coses!, com ara quedar al Zurich, presumir de platja, saber-se de memòria la quadrícula de l’Eixample, saber on és la plaça del Tripi, anar a veure el Pepe Rubianes, viure un embús a la Ronda, fer-se un Sònar, apuntar-se a la cursa de El Corte Inglés, pujar a Colom, fer-se un suïs al Petritxol,... i així fins a 101una coses. La llista no hi ha qui se l’acabi.

El cas és que d’entre les coses enunciades com a bons barcelonins hi havia moltes que ja havíem viscut, però, d’altres que tot i estimar-nos la ciutat i, fent una ullada als nostres 30 anys de vida, de moment no tots havíem viscut. Però, com que mai és tard ens vàrem posar d’acord i ens vam decantar per anar a veure una versió original als Cinemes Verdi (Verdi; C/Verdi, 32 – Verdi Park; C/Torrijos, 49).

Decidits a declarar la guerra al cinema doblat, si més no com a mínim aquesta vegada, vam anar a veure una dels darreres novetats “The Oxford Murders”.

L’experiència, doncs, molt positiva. Això de veure pel·lícules en versió original està força bé. Ara al cinema cal arribar-hi amb temps! Les entrades no eren numerades i com que les sales són petites els bons seients de seguida estan plens. De manera que si no voleu menjar-vos la pantalla, com ens va passar a nosaltres, cal que tingueu en compte que tot i no ser una opció gaire de masses, són molts els que opten per aquesta opció i que, per tant, cal arribar aviadet si no voleu que el vostre coll en pateixi les conseqüències.

Un cop acabada la nostra incursió cultural, calia anar a sopar. El cert és que al llarg del carrer Verdi eren innumerables les opcions que se’ns mostràvem. A més, cal destacar que els locals, coneixedors dels horaris de les sessions dels cinemes, tenen obertes les seves portes per aquells que després d’una bona versió original es decideixen per anar a fer un mos. Fins i tot a hores intempestives com les 12:30 de la nit!. Per tant aquest és un punt a favor si el que voleu es plantejar un cinema i una queixalada.

El carrer Verdi concentra en un espai summament petit una multitud de restaurants entre els que triar. Passejant pel final del carrer Verdi podem trobar un restaurant japonès, xinès, libanès, palestí, egipci, i entre tota aquesta multiculturalitat gastronòmica, el restaurant Garda (C/Verdi, 15).

És un restaurant senzill però acollidor, en el que es pot trobar una gran varietat de torrades i entrepans que anomenen boines.

El preu de les torrades no és que sigui un regal, amb un preu mitjà de 7 € per torrada o boina. Però, tant per la situació del restaurant i les hores d'atenció al públic (amb gent que entrava a sopar tocades la 1:00h de la matinada!), podem dir que està dins de la franja de preu correcte.

Sense oblidar-nos, però, de mencionar el Bar “Canigó” local on vam anar a fer una cervesa abans de sopar. Aquest és un històric bar de Gràcia situat a la Plaça de la Revolució, un local que cal visitar no sols per la seva proximitat als Cinemes Verdi, sinó també per l’aire de cafè antic que en ell es respira. Obert al 1922, aquest local de vermuts i xerrades, amb una decoració vintage i una concurrència d’allò més eclèctica, esdevé un cita ineludible si un es passeja pel barri de Gràcia.

Restaurant Garda

C/Verdi, 15 (mapa)

08012 Barcelona
93 4153057

Línia 6.25 : poc a veure amb el bàsquet

Ja havíem comentat que havíem perdut la pràctica en matèria de sortides nocturnes. Això, afegit a un cert complexe puretil, fa que entrar a un local on posen música i la gent balla ens faci una mica de por. Aquest temor està relacionat amb el fet de sentir-nos desubicats, més a prop de ser els que venen a recollir el germà petit de la discoteca que de ser uns usuaris integrats.

Això no ens va passar al Línia 6.25. La mitjana d'edat la situariem en el marge d'acció dels 30 i més, tot i que que hi havia alguns cas de senyores amb cinquanta i pocs (que amb la intensitat que ballaven no sabem pas com deuen estar avui) la majoria de gent sabia qui es Naranjito.

La resta, un lloc agradable. Ni massa ple ni massa buit, música comercial ballable (i cantable); tot i el momento Queen, Fito o Muchachito, l'Edu diu que massa Shakira. Un 2 copes per dotze eurus gràcies al descompte que el promotor número 5 va donar-nos un parell de cantonades abans d'entrar.

L'equip de 30 i més treballant per a tots els lectors del bloc

Opció recomanable per allargar una mica la nit després de sortir d'un dels molts restaurants de la zona.

Linea 6.25
Carrer Enric Granados , 52 (mapa)
08008 Barcelona
Tel : 934 51 14 77

Restaurant Hanoi : cuina asiàtica

Sabeu com es compten els números de porta a les places? Volem dir, si als carrers una vorera és parell i l’altre senar, a les places, com va? En sentit circular? O en sentit romboidal en el cas de la Plaça del Doctor Letamendi??… El fet és que no vam acabar de treure l’entrellat fins que un de nosaltres recorris el perímetre i l’altre trucava per telefon al restaurant per confirmar la ubicació. D’ara i per sempre ja ho sabem : el Hanoi és al costat del pàrquing! El tema de la numeració a les places, doncs encara no ho tenim clar.

Resolts els problemes logísitcs, i un cop a lloc, se’ns indica la nostra ubicació (taula per cinc, si us plau). Tornem a trobar bastonets i descansabastonets com al darrer japonès. Molt bé. Tot i això l’atmósfera no és tant delicada. L’ambient és a mig camí entre un restaurant de menú i un xinès. Del primer té la gentada, les estovalles i potser el paper pintat de les parets. Del segon els tovallons brodats amb el nom del restaurant i el record llunyà del regust que deixen els plats.

Amb la carta al damunt de la taula, ens decidim pel Menú Hanoi, 23 eurus per persona. Inclou :

• Rotllets de tardor i “Nem”
• “Musi” de gambas
• Raviolis vietnamitas
• Llagostins al vapor
• Vieira especial “Hanoi”
• Fulla de loto farcida d’arròs
• Ànec lacat a l’estil hanoi
• I per postres delícies de sèsam caramelitzades



Un cop ens rentem les mans amb la tovallola humida que porta un cambrer, ens diposem a anar per feina. La impressió general és bona. Hi ha qui pensa que recorda als plats xinesos però amb un nivell de qualitat molt superior. Especial entusiasme amb la Vieira especial Hanoi acompanyada dels llagostins i la fulla de loto farcida d’arròs. Vam tenir la prudència de preguntar si la fulla es menjava i el cambrer encara riu…. L’ànec, que es menja enrotllat amb una espècie de crep i acompanyat de salsa i cebetes mereix també un comentari positiu.
Les postres potser una mica massa dolces per al gust general, però en la línia dels plats, amb prou qualitat per degustar-los únicament en el moment del sopar, i no durant tota la nit.

Pel que fa a preus, el menú, cafès i tres ampolles de vi (2 Viña esmeralda i un Lan) 173,23 eurus, uns 35 eurus per persona.

En resum, el Hanoi és un restaurant molt ben ubicat, en una zona amb molta gent de trenta-i-més i que satisfà al que vol trobar menjar asiàtic amb un mínim de qualitat en l'elaboració.

Restaurant Hanoi
Pl. Doctor Letamendi, 27. Entre Aragó i València. (mapa)
Tel. 93 451 56 86

De copes a un museu : "La Garrafa dels Beatles"

La Garrafa dels Beatles és un Pub Museu dedicat als beatles. No era difícil d'intuir amb aquests nom. Quan entres tot té un regust molt característic. Pel que es pot llegir a la seva pàgina web, el local té història. Data del 1976 (la majoria dels autors d'aquest bloc no havíem nascut) i des de fa 15 anys es dedica al col·leccionisme de material relacionat amb els Beatles. Aquest detall no escapa al visitant, que pot gaudir d'un gintònic --amb llimona expremuda-- escoltant Sargent Peppers a la vegada que contempla el certificat de matrimoni entre John Lennon i Yoko Ono (expedit a Gibraltar!!)

Es pot reservar taula (recomanable si accedeixes més tard de les 12 de la nit) i a partir de les 00:30, hi ha actuació musical, a càrrec dels propietaris del Local (Ricki i Joan). La nit de l'11 de gener, quan vam visitar el local, estaven acompanyats per un tercer escarbat i van interpretar tot un seguit de temes de l'amplssim repertori del quartet de Liverpool. Val a dir que hi havia més bona intenció que veu en molts casos, però el públic, que en un alt percentatge superava la cinquentena, aplaudia entregat i abraçat per la nostàlgia.

Pel que fa als preus, 3 gintònics i un white label-cola rondaven els 40 eurus. Això fa una mitjana de 10 eurus per copa, que inclou música en directe i "visita al museu".

Potser no és una opció de preferència per al la gent de trenta-i-mes (potser sí per als nostres pares), però recomanem la visita encara que sigui només un cop.

La Garrafa dels Beatles
Joan Güell, 150 (mapa)
08028 Barcelona
tel. 93 491 04 47

Nagoya : "el único restaurante japonés cerca de trav. de les corts"

Interessant eslógan. Per començar, dubtem que sigui rigorós (la Travessera de les Corts és molt llarga, i a menys hem comptat tres japos!) i, per seguir... no acabem d'entendre quin valor afegit dona la proximitat a la via principal del districte que ens ha vist néixer...

No obstant, les aparences enganyen. Nagoya és un japonès que, des de fora, sembla un xino tipus Xino Merama. El cartell de l'entrada presenta el nom del restaurant amb la corresponent lletra en alfabet llatí però amb tipografia oriental.. mmm res de nou, de moment.

Entrem i ens sorpren de manera agradable l'entorn. El restaurant és allargat i no massa gran. Totes les parets estan folrades d'una fusta de pi clara i cada taula disposa d'una safata de fusta amb dos bastonets (Hashi) i un útil descansabastonets (Hashi Oki) per a cada comensal .

Seiem ons ens indiquen (taula per tres, si us plau) i mirem la carta que ja estava disposada al damunt de la taula.
Dubtem entre els molts plats que (amb encert, sobre tot per als no avançats en matèria de cuina japonesa) es presenten fotografiats.

Demanem:
- Yakisoba (tallarines fregides)
- Tempura de peix i verdures
- Sushi no moriawase
- Uramaki
- Cervesa Asahi (pretesament japonesa però envasada a la Rep. Txeca!!!)
- Cafè i infusions

Tornem a sorprendre'ns molt gratament amb la qualitat dels plats presentats. Val a dir que estem lluny de ser uns experts (tan lluny que no arribariem ni a a pretendre-ho) però que algun vagatge tenim. Les tallarines eren dignes, així com els rotllets d'arros embolicats amb una alga que amaguem peix cru (Norimaki) . La triompfada de la nit, però, van ser els rotllets amb arròs per fora, cogombre, verdura i cranc per dins, i empolsats de sèsam blanc, sèsam negre i ous de peix per fora. Uramaki, mmmmmm

El cafè és la mar de bo i la cervesa... bé, la propera vegada demanarem estrella...
De preus, tercera sorpresa de la nit. 15 euros per cap, realment molt ajustat i recomanable.

En definitiva, restaurant agradable i molt recomanable per sopar bé en bona companyia.

Restaurant Japonès Nagoya
C/Joan Güell, 166 (mapa)
08028 Barcelona
93 491 08 72