dilluns, 21 d’abril del 2008

Seaside Alternative Urban Live Festival

...és a dir,...la Telecogresca.

Com cada any, servidor es va passar per la Telecogresca, la festa universitària més important de totes les que es fan i es desfan. Per a qui no la conegui, la Telecogresca és la festa organitzada pels estudiants de telecos de la UPC, però que ningú posa en dubte que ha adquirit els trets d’un gran festival (aka Seaside Alternative Urban Live Festival) i és un dels esdeveniments musicals més esperats de la temporada.

Comorl?...però si festa universitària i trenta-i-més sembla un oxímoron. Doncs precissament aquest any la festa feia 30 anys. Vale que la majoria d’assistents són universitaris imberbes que a la 1 ja van amb pedals molt importants (birra 1,5, cubata 3,5€, no digo más), però les dimensions del festival (més de 12.000 assistents) i la categoria dels grups porta una major dispersió en la distribució de l’edat del públic. A més, com sempre, hi va haver música de tots els gustos, sabors i colors: rumba de La Pegatina, hip-hop de La Excepción, Reggae/Rock/Ska de Betagarri (ole la versió ska de l'estaca), i tancant l'escenari principal a les tantes del matí, sonido disco amb Fundación Tony Manero. Si amb això no n'hi ha prou, hi havia un segon escenari, més petit, amb Dorian, Nothink, The Pinker Tones i el DJ del Pacha Sergi Domene.

Vista de l'escenari principal a les 5:00am amb Fundación Tony Manero

12.000 persones sí, però els telecos són uns cracks i amb prop de 600 voluntaris, els típics inconvenients d’una macro-festa passen desapercebuts. Les cues a les barres poden semblar un infern, però hi ha via més de 100 cambrers i més de 50m de barra i al final no t’has d’esperar més que en la barra d’una discoteca qualsevol. També hi ha l’opció d’aconseguir un braçalet de VIP per a entrar al backstage, amb catering de lux i barra lliure de begudes (mbwhahahaaa!!)

Malgrat l’amenaça de fer tancar la paradeta a les 3:00 am, segons noves normatives per a la utilització del recinte del fòrum, l’associació de la Telecogresca va mostrar la seva força fent rectificar a l’ajuntament i finalment vam tenir festa fins prop de les 6.

Per acabar, uns consells si vols anar a la propera gresca:

  • Compra l’entrada anticipada amb temps (15€). Sempre s’esgoten!!
  • Evita anar a la barra en moments de canvi d’escenari entre grups.
  • Abriga’t, que a partir de les 5 fot rasca.
  • Si et falta “algo”, a l’entrada del recinte trobaràs “de tot

dijous, 17 d’abril del 2008

Jo Ravalejo, tu Ravaleges ell/ella Ravaleja

Diu Toni Puig que ‘Ravalejar’ és "caminar per la Barcelona no estereotipada, per la Barcelona dels olors tendres i la gent sense presses, pel món en un barri".

Vam posar a la pràctica aquests versos gairebé sense voler-ho fent un passeig per aquests carrerons de paquis amb perruqueries obertes fins la matinada i supermercats que riu-te'n tu del seven eleven. I és que no som uns grans coneixedors del barri xino... i ens vam perdre. Hi ha cops que un es perd intencionadament, però no era el cas, buscavem el mamacafe restaurant...


Segurament deu haver-hi molts llocs com aquest al Raval, però no els coneixem. Vam arribar per una recomanació i per tant amb referències. Teníem taula per a les 10, i ens van posar en una un pèl justeta per a 5... però correcta. Tot plegat tot tenia un toc una mica IKEA, com a casa meva...

La carta és, com diuen a la seva web "basicament mediterrania amb influències internacionals i sempre incloent plats vegetarians.". Imprescindibles els raviolis cruixents farcits de formatge brie amb ceba confitada i melmelada de tomàquet... jo vaig cometre l'error de no demanar-los i no em tornarà a passar !!

Sobre el preu, uns 35 euros per head... ni massa ni massa poc per aquesta colla de mil-i-escaig euristes.




Després vam anar a fer una copeta al Margarita Blue, a baix de tot de les rambles. És un local amb 10 anys d'història que segons diuen a la seva web, després de sopar una mica de tex-mex es converteix en un lounge bar. Serveixen sopars fins tard, però es corre el risc de trobar-t'ho ple a vessar de gent (amb una proporció elevada de guiris).
Imprescindible prendre el còctel del que pren nom el local... 4 eurines de res! Per al qui no li agradi el tequila salat, la carta també inclou una dotzena de clàssics (mojito, sunrise, sidecar, daiquiri, etc.).


La nit va continuar, però lluny d'aquest Raval ... i per tant forma part d'una altra història...

Cafè Restaurant
MAMACAFE

C/ Dr. Dou 10 (mapa)
08001, Barcelona

Margarita Blue
Josep Anselm Clavé, 6 (mapa)
08002, Barcelona