Un Libanès tot sortint del cine

Aquest ha estat un cap de setmana tranquil per als de trenta i més. No en va, s'acostà final de més, per una banda, i per l'altra vam exprimir al màxim les hores de l'anterior.... som conscients que els estralls de les farres llargues ja no es recuperen en poques hores...

Així, vam destinar el vespre de divendres a Tim Burton i el seu Sweeney Todd, amb el sempre captivador Johny Depp i la controvertida (pel que fa a les opinions masculines) Helena Bonham Carter. Vam sortir satisfets d'aquest musical, un clàssic que, amb el toc estètic inconfusible de Tim Burton, no va fer-se gens pesat tot i la duració (116 minuts) ni el percentatge de diàleg cantant (un 90% ?¿).

Acabada la Peli, i aprofitant que prop del Verdi hi ha infinitat de restaurants, vam fer cap al primer libanès que vam trobar... l'Al Waha.

Aquest restaurant segueix la tònica del que ja comentàvem en l'anterior post : cuina de l'orient pròxim, agradable al paladar però amb característiques tant coincidents amb la síria, persa i rodalies que se'ns faria molt difícil trobar més de cinc diferències.

En el cas de l'Al Waha, a destacar la sala interior, per a no fumadors, on pots degustar els platillos tipics de la zona en una molt ben ambientada Haima. Sofàs, coixins, teles per parets i sostres i una càlida (i escassa) il·luminació contribuïen a traslladar-nos durant el sopar a un Beirut de les mil una nits. Mentrestant la prosaica màquina del cafè queda presidida per una foto dels propietaris tot saludant Jordi Hereu...

El personal fou amable i el servei bàsicament ràpid... amb l'excepció d'un dels plats, que va arribar gairebé juntament amb les postres.

Per a aquestes últimes, vam triar uns dolços d'aquells típics de la zona, de pasta fullada i molt, molt plens de mel ... els Bakwala.

Tot plegat, sopar correcte a preu raonable (17 leurus per head). Una opció a tenir en compte per després d'una peli al Verdi.

Restaurant Al Waha Verdi 16 (mapa) Barcelona, 08012 Tel: 93 415 95 40

Ugarit , sopar al Pròxim Orient

Aquí estem els trenta i més “estamos que nos salimos”, això és un no parar!

Amb una certa tendència per descobrir la nit fent ús dels nostres estòmags, aquesta vegada ens vam decidir per anar a sopar a un restaurant siri, i l’escollit va ser Ugarit Borne.

Aquest restaurant està situat al carrer Comerç 29, entre l’estació de França i el mercat del Born, i forma part d’una cadena de restaurants siris, amb locals cosins-germans situats al barri de Gracia (C/Bruniquier 37 i Bruniquier 69).

Ugarit Born és un restaurant amb una decoració inspirada en el Pròxim Orient, un local de dues plantes amb prou espai per a fer sopars de grup, on vam poder tastar alguns plats típics.

La cuina síria comparteix bona part de les seves especialitats amb la gastronomia grega, turca o libanesa, tot canviant els noms dels plats. Per començar vam compartir unes delicioses cremes vegetals: Hummus (crema de cigrons), Muttabal (o en turc Baba Ghanoush, crema d’alberginia) i Labne (o tzatziki, crema d’iogurt a la menta), totes elles acompanyades d’Arayes (pa de pita). Altres delícies vegetals que també vam compartir van ser: Warak Inab (Dolmathakis, fulles de parra farcides d’arrós), Mutabbal Kousa (carbassó amb nous, iogurt i salsa de sèsam) i Feta (pa fregit amb formatge feta i farigola).

Com a segons una gran varietat de plats a gust de cada comensal: Arayes Feta, Arayes Shawarma, Kebab Ugarit, Shawarma, Shawarma Ugarit, Xix Tamuk,…

A prop les 23:00 de la nit la melodia que amenitzava el nostre sopar és va tornar un pel més rítmica i de sobte va aparèixer una ballarina de dansa del ventre. La idea està bé, és curiós gaudir d’una música i un balls típics que sembla que t’endinsin en l’ambient del Pròxim Orient, però, al mateix temps es fa una mica estrany això d’anar movent les dents i tenir la boca plena mentre algú altre et mostra el seu art. De totes maneres va estar bé i en la mesura justa, ja que més de les tres coreografies amb les que ens va deleitar la ballarina hauria estat massa.

En resum el menjar bo i el preu ajustat (173 € per 9 comensals, uns 20€ per cap amb tres ampolles de vi). Per contra cal dir que el servei va estar un pel justet, van trigar força en servir-nos i sempre faltava alguna cosa, si no eren copes, era el vi, i si no era el vi eren les copes. Val a dir que tota la culpa no va ser del servei perquè aquell dia nosaltres també estavem pletòrics, vaja que estavamos un pelin espesitos, i això tampoc va ajudar gaire. Destacar, però, que alguns dels cambrers parlaven perfectament en català, i això és molt d’agrair i un punt al seu favor.

Abans de deixar-vos, mencionar que la situació del bar el converteix en una bona opció si després el que volem es gaudir d’unes copes en la multitud de bars de copes i terrasses que configuren el paissatge del Born.

Restaurant Ugarit Born
Carrer Comerç, 29 (mapa)
08003 Barcelona - Barcelona
Tel.: 93 310 08 73

El Mondo, un local fashion del port vell

Aquest cap de setmana i en motiu del meu trentè aniversari vam anar a fer una festa al Mondo Lounge Club. Sota reserva i desprès de negociar amb la seva RRPP, aquest local t’ofereix la possibilitat de celebrar la teva festa privada en un espai reservat. No et cobren el lloguer de la sala i només has de pagar les copes que compres anticipadament (a un preu molt raonable donat el tipus de local).

El local està dotat d’unes vistes privilegiades del Port Vell i en un ambient força fashion on et pots dedicar a prendre una copa tranquil·lament als seus sofàs o a ballar sota el ritme frenètic del Deep House (divendres i dissabtes only). La selecció musical va portar la polèmica al nostre grupet amb una versió House de Enter Sandman. També pots gaudir de bons cocktails, cosa que pels que no som amants dels cubates s’agraeix molt.

Acompanyats de força guiris, tot s’ha de dir, vam estar ballant fins a les 5 del matí (alguns van ballar més que d’altres, però). Una nit per a recordar, la nostra primera festa a un privée... riure, plors, ball i molta beguda.

A l’endemà de la festa estàvem com una rosa. Segurament alguna cosa va tenir a veure que l'alcohol no fos de garrafa... però molts creuen que va ser gràcies al fantàstic pica-pica del que vam poder gaudir ja ben entrada la nit: olives farcides de pebrot i anxoves, torradetes amb formatge i salmó fumat i patatetes. Tot un detall per a no deixar fer soroll els nostres estómacs fiesteros.

En definitiva, un lloc recomanable per l’ambient, la música i pel tracte especialment atent dels responsables i dels cambrers que ens van regalar copes i chupitos ja més avançada la nit.

Mondo Club (mapa)
Moll d'Espanya, sn
08039 Barcelona
Tel. 932 213 911

Pernil, vi i pa amb tomàquet,...què més vols?

Vora els 30 ja no estem per a “mandangas”; això d’anar al Pans&Co o al McDonalds i després a emborratxar-se a base de calimotxo ho deixem per ocasions especials. Ara, com a mil-i-pico-euristes ens podem regalar de tant en tant un capritxet de nivell. El de la setmana passada va ser el Monográfico Jamón, Corte y Maridaje,...sí, sí,...tal i com sona. Aquesta sessió gastronòmica es va dur a terme a l’Aula Gastronòmica, un petit centre prop de la catedral on fan tot l’any diversos cursos de cuina, tastavins, etc.

Allà ens vam trobar uns 15 assistents, tot i que no érem els més joves, la mitjana d’edat era més aviat trentaimésimés; val a dir que aquest aspecte no va tenir cap més rellevància. L’aula en sí era com una cuina-menjador molt acollidor amb una taula gran, flanquejada per dos fileres de bancs i cadires: copes preparades, llesques de pa, oli i tomàquet...i bolis.

Al lío,...per 40 leurus per persona vam assistir a una classe pràctica de com es talla el pernil, de mans del mestre Santiago Rams (de l’Associación Oficial de Cortadores de Jamón,...no és conya), i de com escollir un vi per a acompanyar el pernil per part de l’expert sommelier Ricard Zamora; quins cracks!. Algunes coses ja les sabíem, però ens van caure uns quants mites:

• Si no te l’acabes en un dia, el pernil es comença a tallar posant la peülla mirant cap a baix.
• El pernil s’ha de menjar calent, mai de la nevera! (21 a 24ºC)
• No el guardis amb la funda de cotó, només cobreix-lo amb fines tires de greix
• Es combina molt rebé amb vins blancs de criança (donem fe que el Blanc dels Aspres de l’Empordà, queda de puta mare). Hi ha qui diu que amb fino també,...don’t agree.

Hem de destacar també el criança de la Terra Alta, Plan B (Celler la Bollidora), el triomfador de la jornada. Els pernils bons a bon preu són de Casa Bautista.

Ah,...i per si algú és queda amb el dubte,... per descomptat que ens vam fotre el pernil (paletilla) sencer entre els que érem: el Santiago només va deixar l’os en menys d’1hora.

Aula Gastronòmica
Carrer Sagristans, 5 (mapa)
08002, Barcelona
Tel. 933011944/933041903

Barcelona a l'alacantina

Ei bona gent,

aquest cap de setmana ens hem deixat guiar en la nostra sortida de redescoberta de la nit comptal. La nostra cicerone no és de Barcelona, és alacantina, tot i que fa més de 3 anys que hi viu. Pot semblar desalentador que algú de fora conegui millor la nit de la nostra ciutat que aquests servidors... però c'est la vie! El principal propòsit d'aquest bloc és "redescobrir" la nit, i si això requereix ajuda externa, doncs endavant!!

Així, i com es tractava d'una visita guiada, vam adaptar-nos al ritme marcat, quatre etapes amb copa final per la zona del Gòtic i el Born. Per fer-ho bé, l'alacantina ens suggereix fer un "Mocho", és a dir un pot per anar pagant les consumicions... 20 € per barba i a beure!!!

21:49 - Vermout a Cala del Vermut (o Cala del Goig)

Pintoresc i petitíssim lloc per començar la nit amb un gotet de vermut (vermú, vermouth??) i unes tapetes. Amb un aforament de 12 persones (en uns 10m²) no és d'estranyar veure de lluny la gentada acumulada a la "terrassa" quan puges pel carrer Ripoll.
Demanem per picar una cosa que piqui, i l'amo ens sorprèn amb unes carxofetes amb bitxo i olives. La decoració recorda una tasca de pescadors de la costa, amb fotos de cales de la Costa Brava i llaunes de conserves.

Diuen que el vermut negre (artesà) és boníssim -- l'EstherO es decanta per una cerveseta-- i les taules a la "terrassa" són substituides per barrils de fusta on hom pot servir-se Sifò a voluntat.

6 vermouts, 1 tapa de carxofes picants, 1 tapa de formatge (d'ovella curat,...MMmMMmmMh) i una cervesa 20 €

23:05 - Croquetes picants al Nostromo

Bar mariner, lloc habitual -- segons diuen-- de tertúlies literàries, força buit el dia de la nostra visita. Potser degut a algun problema (passatger, esperem) de clavegueram que es deixava notar per un lleuger però identificable "tufillo" a l'ambient. Ofereixen una carta de tapes i plats calents. La nostra cicerone ens recomana les croquetes picants. No estan gens malament, 3.5 enjutos de puntuació. A millorar la temperatura de la Moritz... una mica calenta.

00:01 - Autèntica cuina mexicana al Chico-Chango

Bon descobriment a Sant Pere Més alt, molt a propet del Palau de la Música. Regentat per mexicans joves i amb ganes, ofereixen una carta curta de plats 100% mexicans però fets amb gràcia i lluny del TexMex.

Prenem Nachos Chico Chango i Guacamole. Per regar-ho 3 margarites --EstherO tria la de llimona com la millor, per davant de la de maduixa-- coronites i un Jimador Reposado (L'Edu és un machote).

Per postres pastís de formatge casolà, crep flamejada i xarrup de llimona amb tequila i menta. Tot sincerament boníssim, presentat en un local petitet però ben aprofitat i de disseny. Tenen un myspace per si voleu fer-hi una ullada

01:10 - "Copaza" al Trípode de Canvis Nous

Poca cosa a dir d'un bar sucursal del del Passeig del Born. Només dues coses, ens hi va acompanyar una cambrera per que el primer dels locals estava ple --uns 300 metres de distància-- i el Jack Daniels amb gel (Edu, me n'adono que aquesta nit estaves machote, machote) era un gibrell ple a vessar, de 7.5 €

Bar Cala del Vermut (Cala del Goig)
Carrer de les Magdalenes, 6 (mapa)
08002, Barcelona

Restaurant Nostromo
C/ Ripoll, 16 (mapa)
08002, Barcelona

Restaurant, Bar & More Chico Chango
Carrer de Sant Pere Més Alt, 34 (mapa)
08003, Barcelona

Bar-Galeria Trípode
Carrer dels Canvis Nous, 6 (mapa)
08003, Barcelona

Get Back. Don't come back

D’improvisat i gairebé a corre-cuita els trentaimes vam decidir apuntar-nos al carro del Carnestoltes i organitzar un sopar de disfresses al pis d’un dels components del grup. Tots hi vam participar amb petites aportacions gastronòmiques, alguns amb més estil i gràcia que d’altres, per a composar un gran banquet abans de “l’época d’austeritat i penitència de la Quaresma”.

Bromes a part. En acabar de sopar, i després d’adonar-nos que tot i el poc temps que vam tenir per a preparar les disfresses, aquestes nos ens havien quedat gens malament, vam decidir que valia la pena lluir-les. On anar? Calia triar un lloc, i ràpid! El local afortunat va ser el Get Back.

Per anar vam decidir utilitzar el metro de Barcelona, parada Diagonal, que en dissabtes fa servei continu. Ja en el trajecte de la parada de metro a la discoteca vam veure algunes disfresses, però tampoc en la quantitat i la gràcia que ens hauríem esperat.

La confirmació que el Carnestoltes 'discotequero' no ompliria les nostres expectatives de diversió la vam trobar a dins del Get Back. Guanyava la majoria sense disfresses. Ni tan sols el personal de la discoteca portava una mísera perruca! L’ambient a dins el local era carregat, molta gent!
La zona de fumadors, pleníssima i amb pèssima ventilació convidava a deixar el vici (Maria Geli hi tindrà alguna cosa a veure?) . A sobre un decadent espectacle d'striptis masculí animava les noies (de vint i més...) que ovacionaven "Ricki", el despulladís d'aquella nit.

Cues quilomètriques pujaven per les escales al guarda-roba durant tota la nit. La música... bé per a gustos els colors, però no tenia res de “get back”. I per a postres, les consumicions. Sí, és cert, l’entrada és lliure amb consumició obligatòria, però cobrar 8’5 € per una cervesa... el considero una mica abusiu.

Get Back
Aribau, 242 (mapa)
08006 Barcelona